Fa més de 12 anys vaig començar a escalar vies clàssiques. En aquell moment les opcions per assegurar una fissura amb assegurances que no exigissin el martell passaven pels empotradors de cable, els excèntrics i els Camalot (entre altres ginys). Els Camalot eren la panacea, encara que ja es començava a sentir un nom amb força i curiositat: els Alien. Gràcies a un mestre com Neil Backstrom, gran escalador de Boulder, Colorado, vaig començar les meves primeres obertures en paret. Recordo que quan vam escalar junts el Gran Canó del riu Colorado el 1996 (vam obrir un parell de vies d’autoprotecció, sense martell ni expansions), Neil i jo només comptàvem amb els Camalot. Si algú et preguntava per un bon Friend, sense dubtar-ho deies: “Camalot”. Des de Colorado fins a Yosemite s’escoltava la mateixa història: “Són els millors…” Però les coses han canviat des de 1996. O no?
Amb el propòsit de desvelar aquest enigma, el Ricard Adán, l’Arnau i jo ens vam proposar fer un test comparatiu sobre tres models d’encastadors d’expansió (Friends). Vam posar a prova el Dragon, de la marca galesa DMM; el veterà però renovat Camalot de la BD, i el nou Totem Cam, possiblement el primer Friend de quatre tiges del món. Originalment existien els Friends d’una tija, com els Wild Country o els Alien, o els de dues tiges, com els HB. Però un Friend de quatre tiges no s’havia fabricat mai fins ara.
Fem una ullada de com es van comportar aquests aparells en diferents parets i emplaçaments.
Lloc de les proves:
- Diferents escoles catalanes: el Jardinet, la Facu, Solius i Gelida
- Tipus de roca: calcari, conglomerat i granit
- Tipus d’encastadors d’expansió usats: Camalot número 1, Dragon número 3 i Totem Cam 150
Primeres reaccions:
El primer que vam fer va ser posar-los junts i fer-los una foto per veure les diferències entre els tres aparells.
Els Dragon tenen una tija molt curta, són molt lleugers i es veuen molt ben acabats. Tenen un interessant sistema d’allargament de la cinta. Posats a la mà donen bones sensacions. Respecten el codi de colors dels Camalot per fer més fàcil la selecció de la mida. Així, qui tingui el costum d’anomenar els Friend pel color ho tindrà fàcil. És un aparell d’una tija, bastant rígid, fet que queda compensat per la cinta extensible.
El Camalot, aquest vell conegut, és pràcticament el mateix des de fa anys: el sistema de doble eix, la seguretat, la resistència…, amb això ja no cal dir res més. Una tija, de mida adequada i bona flexibilitat.
El Totem també respecta el codi de colors de la BD. Té quatre tiges bastant flexibles que li confereixen certs avantatges. Aquest fet dóna als Totem punts forts i destacables sobre els altres dos models: una gran flexibilitat en torsió i flexió. S’adapta bé a les fissures i es doblega amb molta facilitat, evitant així les extraccions involuntàries. Cap molt estret. Una altra cosa que crida l’atenció és que el cap és molt estret. Això s’ha aconseguit eliminant el sistema de molles clàssicament inserit entre les lleves/palanques dels Friend. En el cas dels Totem, s’han eliminat d’entre les lleves i s’ha traslladat tot a unes molles que estan unides a les tiges. Podria ser interessant cobrir-los amb una peça de plàstic per augmentar la resistència a l’us.
Quan vaig provar els Totem per primera vegada en la difícil i peculiar roca de Montserrat vaig notar que aquestes dues característiques (quatre tiges i cap de diàmetre més reduït) permeten col·locar el Totem en llocs on altres aparells de quatre tiges no entrarien o només n’entrarien tres.
Els vaig provar a Montserrat (conglomerat) fent caigudes, especialment de les mides groga i blava. I van aguantar bé. Després els vaig provar amb alumnes durant un taller d’escalada organitzat pel CET. Els alumnes van fer caigudes a la Facu, on van aguantar molt bé. Amb previsió les caigudes es feien amb una altra corda de seguretat en top rope o de la manera següent: xapant un Parabolt proper a l’esquerda en la qual hi havia el Totem i vaig col·locar-hi un allarg. Una altra prova que vaig fer va ser col·locant un allarg més llarg (una cinta de 60 cm) per despenjar-me fins a terra des d’un Totem groc. Aquest va respondre perfectament sense moure’s de lloc. Amb els Camalot i els Dragon vaig fer les mateixes proves.
Posteriorment vaig fer més proves amb els Totem a l’escola de granit de Solius, propera a Vidreres. No vam fer caigudes, ja que es tractava d’un curs d’iniciació a la via llarga, de nivell 2 (organitzat per la Unió Excursionista de Vic). El que sí vam provar és fer la maniobra d’abandonar una via des d’un punt d’ancoratge dubtós, amb un reenviament de nus maixard a la corda de l’assegurador. Els Totem van respondre de manera excel·lent. A pesar d’això, vaig prendre la previsió de xapar un Parabolt proper, amb un reenviament a la corda per evitar qualsevol accident: és el que sempre recomano fer als alumnes i a tots aquells que vulguin provar material.
La prova es va desenvolupar així:
Durant el mes d’abril vam decidir provar els tres aparells a Gelida. Vam col·locar els tres models en el mateix lloc, successivament. Amb ells, vam provar caigudes des d’altures diferents. Com a mínim vam provar dues caigudes per cada aparell. Les distàncies van ser aproximadament les mateixes: caigudes d’entre dos a quatre metres. La corda que vam fer servir va ser una dinàmica d’ús en simple de 10,5 m, amb una força de xoc bastant baixa.
La prova va ser dura per als aparells. Vam decidir no fer servir frens dinàmica com el Reverso o l’ATC. Vam optar per un d’estàtic, que augmentés el risc d’extracció: vam fer servir el Cinch, de la Trango.
La distància del xapatge vam procurar que fos sempre la mateixa per a tots els models. Em refereixo a la distància entre la cinta del Friend i els mosquetons que xapaven la corda. Vam fer servir el mateix tipus de mosquetó per als tres Friends. La distància des del final de la tija fins a la corda era de 20 a 25 cm de llarg.
Per tal de complicar més les coses, vam col·locar els encastadors d’expansió de manera incorrecta. Això es pot apreciar en els vídeos. L’objectiu: augmentar l’efecte de palanca i propiciar la possible extracció dels aparells. Sempre vam xapar un Parabolt proper i hi vam col·locar una cinta de 60 a 120 cm per protegir l’escalador d’una caiguda terrible. Vam col·locar els Friends perpendiculars a la paret i no amb la tija col·locada en la direcció de la possible caiguda. (No recomanem de cap manera repetir aquest tipus de prova. La possibilitat que el Friend salti és molt elevada i és perillós.)
Anem a volar!
Una vegada en la roca, les primeres impressions deixen lloc a la realitat de la prova que vam fer. Protegir caigudes amb Friends en calcari és sempre complicat. És una roca que no ofereix els avantatges d’altres, més idònies per col·locar-hi Friends, com per exemple el granit: molt dur, compacte i amb bona textura. Per això la majoria de zones d’esportiva han nascut sobre calcari. Protegir el calcari amb un Friend requereix molta experiència.
El Totem va ser el primer. En el podeu apreciar com es doblega la tija i absorbeix l’energia de la caiguda. Va demostrar la seva gran flexibilitat i va aguantar les caigudes gairebé sense moure’s. Potser ho podreu comprovar passant la imatge a càmera lenta.
El Camalot va aguantar de manera excel·lent. En el es pot veure un lleuger moviment, que no obstant això li va permetre recol·locar-se per suportar la violenta tibada. Va aguantar totes les caigudes sense fallar.
COMPARATIVA
Pes
Dragon 3
- Pros: la lleugeresa dels Dragon es nota (119 gr el vermell). Són lleugers, i si això és el que busqueu és una gran opció.
- Contra: la tija tan curta els fa més lleugers i això va en contra de l’estabilitat en l’emplaçament; això se soluciona allargant al màxim la cinta per a xapar.
- Obertura: 29-50 mm
Camalots 1
- Pros: els Camalot són robustos (134 gr el vermell). Duradors.
- Contra: són pesats.
- Obertura: 30-52 mm
Totem Cam 150
- Pros: són d’un pes mitjà, més proper al del Camalot (132,5 gr el vermell).
- Contra: no són tan robustos como els altres dos perquè no tenen doble eix.
- Obertura: 31,6-52,2 mm
El gallet
Treballar amb el Dragon 3 és molt agradable, el sistema de molles va molt suau, el gallet és més gran que el dels Camalot. És fàcil tibar del gallet, però va més dur que el del Camalot 1 i el Totem Cam 150.
El gallet del Totem va una mica dur i no és tan gran com el del Dragon o del Camalot, però això li permet introduir-se en llocs més estrets. Segons la caiguda pot donar problemes d’extracció, que se solucionen amb un bon llevafissurers o un cordino col·locat al voltant del conjunt del gallet. L’extracció depèn molt, en tots tres aparells, de la destresa que hagi tingut el company a l’hora de col·locar-los.
Codi de colors
Els tres models respecten el mateix codi, la qual cosa els fa molt amigables a l’hora de compartir jocs de Friends que no son els vostres. Tots tres models feien servir el color vermell.
Cinta extensible
Dragon 3
Pro: la cinta és genial, li confereix un avantatge sobre els altres quan escalem en lliure.
Contra: per a escalar en artificial la cinta no ajuda gaire. No podem penjar-nos amb la fifi prop del Friend i guanyar uns centímetres vitals amb els estreps en passos delicats d’artificial dur.
Camalot 1
Pro: no té la cinta que s’allarga, però ens podem penjar directament de la tija monocable per als passos d’artificial.
Contra: no tenen la cinta que hem esmentat que s’allarga; se n’hi ha d’afegir una.
Totem Cam 150
Pro: no té la cinta que s’allarga, però ens podem penjar directament de la tija de quatre cables per als passos d’artificial. Accepta bé la fifi. Ens podem penjar en diferents punts de la cinta cosida i de les tiges, i fins i tot arribar a fer servir dues lleves per separat. Aquesta pràctica, però, no és aconsellada pel fabricant, però en un moment de compromís ajuda, i molt, tot i que és un ús extrem i arriscat.
Contra: no tenen la cinta esmentada que s’allarga i se n’hi ha d’afegir una per a l’ús en lliure sobre blocs, travesses i arestes.
Mida de les osques de les lleves
Totem Cam 150. El Totem no necessita les osques per funcionar correctament, i en les roques on l’he posat a prova (granit, calcari i conglomerat) ha funcionat. A nivell d’usuari, les osques són sol·licitades. El comentari de molts dels escaladors que sostenen un Totem per primera vegada a les mans és: “el producte està molt ben acabat, però les osques són molt petites!”.
Les osques dels Dragon 3 semblen versions alleugerides dels Camalot. Les estries de les lleves fan la seva funció en el cas dels Camalot i mosseguen la roca amb garanties. El comportament del Dragon és bastant similar, sempre que estigui ben ficat.
Flexibilitat
El comentari general sobre el Totem és: “La flexibilitat és sorprenent!”. El Dragon és el menys flexible y el Camalot és intermig.
Preu
En qualitat-preu, el Totem ofereix alguna cosa nova, amb capacitats que els altres dos no tenen, sobretot pel que fa a la flexibilitat. Els Camalot són una compra segura per als qui no vulguin aventurar-se a provar coses noves.
Pes
Dragon 3
- Pros: la lleugeresa dels Dragon es nota (119 gr el vermell). Són lleugers, i si això és el que busqueu és una gran opció.
- Contra: la tija tan curta els fa més lleugers i això va en contra de l’estabilitat en l’emplaçament; això se soluciona allargant al màxim la cinta per a xapar.
- Obertura: 29-50 mm
Camalots 1
- Pros: els Camalot són robustos (134 gr el vermell). Duradors.
- Contra: són pesats.
- Obertura: 30-52 mm
Totem Cam 150
- Pros: són d’un pes mitjà, més proper al del Camalot (132,5 gr el vermell).
- Contra: no són tan robustos como els altres dos perquè no tenen doble eix.
- Obertura: 31,6-52,2 mm
El gallet
Treballar amb el Dragon 3 és molt agradable, el sistema de molles va molt suau, el gallet és més gran que el dels Camalot. És fàcil tibar del gallet, però va més dur que el del Camalot 1 i el Totem Cam 150.
El gallet del Totem va una mica dur i no és tan gran com el del Dragon o del Camalot, però això li permet introduir-se en llocs més estrets. Segons la caiguda pot donar problemes d’extracció, que se solucionen amb un bon llevafissurers o un cordino col·locat al voltant del conjunt del gallet. L’extracció depèn molt, en tots tres aparells, de la destresa que hagi tingut el company a l’hora de col·locar-los.
Codi de colors
Els tres models respecten el mateix codi, la qual cosa els fa molt amigables a l’hora de compartir jocs de Friends que no son els vostres. Tots tres models feien servir el color vermell.
Cinta extensible
Dragon 3
Pro: la cinta és genial, li confereix un avantatge sobre els altres quan escalem en lliure.
Contra: per a escalar en artificial la cinta no ajuda gaire. No podem penjar-nos amb la fifi prop del Friend i guanyar uns centímetres vitals amb els estreps en passos delicats d’artificial dur.
Camalot 1
Pro: no té la cinta que s’allarga, però ens podem penjar directament de la tija monocable per als passos d’artificial.
Contra: no tenen la cinta que hem esmentat que s’allarga; se n’hi ha d’afegir una.
Totem Cam 150
Pro: no té la cinta que s’allarga, però ens podem penjar directament de la tija de quatre cables per als passos d’artificial. Accepta bé la fifi. Ens podem penjar en diferents punts de la cinta cosida i de les tiges, i fins i tot arribar a fer servir dues lleves per separat. Aquesta pràctica, però, no és aconsellada pel fabricant, però en un moment de compromís ajuda, i molt, tot i que és un ús extrem i arriscat.
Contra: no tenen la cinta esmentada que s’allarga i se n’hi ha d’afegir una per a l’ús en lliure sobre blocs, travesses i arestes.
Mida de les osques de les lleves
Totem Cam 150. El Totem no necessita les osques per funcionar correctament, i en les roques on l’he posat a prova (granit, calcari i conglomerat) ha funcionat. A nivell d’usuari, les osques són sol·licitades. El comentari de molts dels escaladors que sostenen un Totem per primera vegada a les mans és: “el producte està molt ben acabat, però les osques són molt petites!”.
Les osques dels Dragon 3 semblen versions alleugerides dels Camalot. Les estries de les lleves fan la seva funció en el cas dels Camalot i mosseguen la roca amb garanties. El comportament del Dragon és bastant similar, sempre que estigui ben ficat.
Flexibilitat
El comentari general sobre el Totem és: “La flexibilitat és sorprenent!”. El Dragon és el menys flexible y el Camalot és intermig.
Preu
En qualitat-preu, el Totem ofereix alguna cosa nova, amb capacitats que els altres dos no tenen, sobretot pel que fa a la flexibilitat. Els Camalot són una compra segura per als qui no vulguin aventurar-se a provar coses noves.
Conclusions
Treure conclusions de les proves realitzades en un sol emplaçament és bastant arriscat. El resultat dels vídeos no és del tot definitiu i, per tant, les conclusions tampoc ho són. S’haurien de fer més proves (ja hi estem treballant) perquè la comparativa fos el més fiable possible. En molts casos un emplaçament que sembla perfecte, representa un error per a qualsevol model de Friend. Això no és una ciència exacta. És, de fet, bastant empírica. Podem argüir que alguns models es comporten millor que altres, però les variables no són suficientment àmplies per concloure categòricament res.
A nivell de sensacions, em van encantar els Totem per la seva flexibilitat i fiabilitat en un emplaçament com el que vam provar a Gelida. Els Camalot sempre m’han agradat, són un model superprovat en combat. Els tiradors una mica més durs del Totem i del Dragon poden resultar més difícils de fer servir si estem fatigats, però això és pràcticament imperceptible. Com a reflexió final sí que puc dir que em van agradar molt els Totem. A molts escaladors i alumnes els semblen molt fiables i fàcils de col·locar.
Els responsables del test…
D’esquerra a dreta: Roberto (el que escriu) , Ricard (el que vola) i Arnau (el que fa fotos i vídeos)
No hi ha cap video dels dragon…
Com van funcionar?
En podeu recomanar algun per començar?
Hola Chus,
el video del Dragon està penddent de penjar-se.
Aquest frien va tenir un comportament diferent, ja que si el col·loques d’una manera en què no treballi del tot correcte és provable que salti, degut a la seva tija que és més dura que els altres dos, i pot fer palanca.
Això ens demostra que és un friend en el que has de tenir una mica d’experiència col·locant-ne, o bé tenir present la posició i la manera de col·locar-lo en cada moment.
Tot i així és un friend que ben col·locat funciona de manera excel·lent, a més, dels tres és el més lleuger, l’alumini en què està forjat (6082) és més tou, de manera que s’adhereix més que el tradicional, i la cinta de dynema extensible ajuda molt a absorvir la força de xoc.
Espero haver resolt algun dels teus dubtes.
Per a més qüestions podeu deixar comentaris i us els resoldrem el mes aviat possible.
Gràcies.
[...] Fa més de 12 anys vaig començar a escalar vies clàssiques. En aquell moment les opcions per assegurar una fissura amb assegurances que no exigissin el martell passaven pels empotradors de cable, els excèntrics i els Camalot (entre altres ginys). Els Camalot eren la panacea, encara que ja es començava a sentir un nom amb força i curiositat: llegir més [...]